viernes, 3 de junio de 2016

CRÒNICA DE L’ESTADA A LITTERARUM D’UN QUELLEGISTA


Amb agraïment a Albert Pujol i Litterarum
Amb agraïment al personal de Què llegeixes

Tomàs Camacho Molina


He de començar reconeixent que no sóc un quellegista practicant, però penso que el portal té un gran valor, molt aprofitable, des d’un punt de vista pedagògic.
Quant a la Fira, sóc un habitual des de les seues primeres edicions. Tot i que he de dir que el meu acte central és el lliurament del premi de Relats curts a Internet per a jóvens ebrencs, ja que, com a bibliotecari del meu centre, l’Institut Sòl de Riu, d’Alcanar, estimulo i canalitzo la participació a este i altres concursos, perquè considero que són un incentiu per a la creació literària.
Com plego a les 15 h. i el 1r espectacle era a les 16 h. vaig sortir sense dinar. No sóc un fitipaldi i vaig arribar quan Mireia Vives, Borja Penalba i Roc Casagran, a la Biblioteca Comarcal de la Ribera d’Ebre, estaven desenvolupant el seu Amor fora de mapa.
20160527_164552.jpg
Tenia notícia d’este espectacle per comentaris al Facebook de Laura Borràs, la directora de l’ILC. Em va agradar esta actuació. Borja té potència i originalitat; Mireia, una veu molt melodiosa; i Roc és un bon rapsode. Sento haver-me perdut els preliminars, perquè sobre una taula de l’espai escènic hi havia una Olivetti Studio 45 idèntica a la que em van regalar els meus pares als 13 anys, i té per a mi un gran valor sentimental. L’estimada directora de la BTF d’Alcanar, Pietat Subirats Ortiz, em va posar una mica al corrent i ens vam congratular de la feliç coincidència de trobar-nos a la Fira.
A les 17,30 Maria Pons, desenvolupava Visitacions, amb textos de Bladé, Moncada i S. Juan Arbó, un espectacle amb aires de performance i poesia que, esmentant com esmentava la immaterialitat em va deixar una mica perplex, ja que un conte meu es titula “L’ànima immaterial de l’artista”.
Seguidament visito la Fira del Llibre. Trobo llibres i llibreters coneguts i estimats. Es palpa l’absència d’Octavi Serret després del seu preocupant missatge a les xarxes socials.
Una de les primeres persones que em trobo és Josep Sebastià Cid i Català. Tenim la típica xarrada sobre les moltes coses de l’àmbit de l’ensenyament i la cultura que ens uneixen. Més endavant em presentarà unes companyes de l’Institut Julio Antonio amb les quals petarem la xarrada. Més tard, coincidírem amb el director de l’Institut i la seua dona, a qui coneixia d’una llunyana Trobada de Biblioteques Escolars a Amposta (2009). Me n’alegra saber que l’equip directiu de l’Escola Lluís Viñas i Viñet segueix apostant per la Biblioteca. Va ser una de les experiències presentades en aquella jornada que més ens va agradar.


A partir de les 19 h. LAI, amb l’espectacle Ramon Llull, d’amor foll, a la Carpa de la Fira, música ètnica, folclòrica, amb uns instruments molt originals, que em criden molt l’atenció, i dansa. Com altres vegades, la convivència entre espectacle i bar m’inquieta molt i distorsiona la recepció. Parlo amb els artistes de LAI i compro un CD que escoltaré obsessivament quan puga. Gent de diferents procedències a l’entorn d’una obra tan immensa com la de Llull.
La inauguració de la Fira a càrrec de la Doctora Laura Borràs, la presidenta de l’ILC, inefable, compromesa, entusiasta, somrient. Sap encomanar la seua estimació per les persones i les lletres. És admirable, i un dels grans actius del país. Dóna estimació i rep estimació. Qui visqués a prop de Barcelona per a poder assistir a les seues classes. Els seus dies semblen tindre més de 24 hores. Ens fa una selfie amb Jesús M. Tibau. Amb la conya del monument del riu al seu pas per Tortosa, jo dic que ella sí que és monumental, enorme, activa. Es nota que en sóc un admirat seguidor? En som tantes i tants!
Fa calor i cal refrescar-se. La zona de bar promet amb unes tapes variades i delicades que ens serviran per a berenar-sopar. Trobada amb amics i coneguts, sobretot J. M. Tibau, Albert Aragonés, que em presenta un fotògraf que admiro, Jep Colomé.
Són les 22.30 h., cal anar a La Llanterna Teatre, on ESAD-Institut del Teatre, presenta l’espectacle Cos, amb textos Vicent A. Estellés i Blai Bonet i la direcció d’Albert Roig. Potser estava, al final, una mica enfadat amb les pujades i baixades de les càmeres de televisió. L’espectacle és potent i la potència està en els textos, la interpretació i la dramatúrgia. Quant a l’escenografia, em va agradar molt la línia de bombetes de 25 W. que a mi, em recorden els vetlatoris dels tristos 60 i 70 a les zones rurals d’Espanya.


La cirereta del pastís, a les 23.45 h., M. Cabrera & Bikimel // J. Llavina & D. Carabén - Els plaers, de dos en dos, a la Llibreria Bassa, de Móra d’Ebre. Ens presentaven el resultat de les residències atorgades per Litterarum, que tenia per objectiu la realització d’un projecte conjunt entre els dos parells d’artistes. La crònica d’esta actuació no la faré jo millor que Bernat Puigtobella, al Núvol:
A més a més, podreu veure dos vídeos. A mi, em va agradar molt, hi havia solvència per les quatre parts. La versió de David Carabén de la cançò A Lady of a Certain Age, de Neil Hannon, em va resultar particularment divertida i la melodia em va quedar força arrapada, tot i que siga incapaç de reproduir-la. La veu de David Carabén té un timbre envolvent i suau que agrada molt a les dones.
Després vaig descobrir un local: Sota de copes, artístic i poètic a muntó, però com estava sol, en acabar el meu suc de préssec (sí, sí, suc de préssec), me’n vaig anar cap a l’Hostal.
Vaig dormir a l’Hostal Font de Móra a Móra la Nova. És un capítol complicat passar la nit fora de casa: estranyo el llit, la pel·lícula que acostumen a compartir mon fill i jo. Com estava prou cansat, vaig dormir bastant bé.


Dissabte 28 de maig
20160528_114900.jpg
Ruta especial pel nucli antic de Móra d’Ebre, guiada per Vicens Ayan Grau. Vam sintonitzar de seguida. Parlàrem de templers, almogàvers, carlistes i de la Guerra Civil. De les tres cultures que convivien als seus carrers medievals,  tot i que tenien els seus propis barris i conflictes. Vam parlar de la Baronia d’Entença i de la rivalitat amb els Moncada.
Un altre capítol rellevant va ser el dels escultors destacats nascuts a Móra d’Ebre: Julio Antonio, Santiago Costa,’Ebre: Julio Antonio, Santiago Costa, Carles Mani, Ramón Subirats y Feliu Ferrer. Algun dia cercaré més informació sobre ells, perquè vaig sentir coses que em van agradar.


Vam veure les principals places de Móra d’Ebre: La plaça de l’Estrella; a la plaça de Baix, l’ajuntament estava amb els balcons engalanats amb motiu de la celebració de Litterarum i la Fira del Llibre Ebrenc. A una cantonada de la plaça que gairebé apuntada a l’Ebre hi havia un bar, l’amo d’este bar, Félix Garzo, és autor de més de 90 lletres de cançons, entre elles, el famós “Fumando espero”. L’autor de la música va ser Juan Viladomat, de Manlleu.
La plaça de Dalt, amb la casa dels Montagut, i els balcons amb banderoles amb textos d’autors ebrencs.
Les vistes des del castell al riu Ebre i l’entorn són magnífiques. Una zona que després d’una sèrie d’actuacions quedarà preciosa.
Feia calor, i vam posar remei amb el tast de vermuts.
Després del dinar i el cafè, on vam rebre informació sobre l’espectacle que es faria a la tarda al palau dels Montagut. A mi només em faltava el lliurament de premis. Havien participat un munt d’alumnes del meu institut i jo mateix (il·lús de mi, esperava que hi hagués algun premi). Un cop recollits els obsequis de participació, només em quedava tornar cap a casa, passant per Amposta.
Estava cansat, però content, havia participat a una de les activitats culturals més importants de les Terres de l’Ebre. En este cap de setmana, Móra d’Ebre esdevé l’epicentre de les lletres catalanes. Un es troba amb molts amics, com Baltasar Casanova, i coneguts, sempre amb afecte i cordialitat.
Valoro moltíssim l’esforç d’organització que representa una activitat com aquesta, la qualitat indiscutible de les propostes i la inquietud que els porta a incorporar innovacions i canvis.

Ha estat un plaer participar enguany a la fira com a quellegista. Tant de bo es puga repetir en edicions successives.


No hay comentarios: