miércoles, 14 de octubre de 2009

EL LLORO VERD DE FIGUERES I EL RACÓ DALT DEL MÓN


Escric esta invenció-diversió per a Jesús M. Tibau i el seu racó dalt del món

L'única cosa (si així es pot dir) que va quedar de la nostra relació va ser el lloro que em va regalar per al primer aniversari que vam celebrar junts. La nostra convivència va acabar com el xocolate del lloro, faig servir estes paraules tot i que no tinc massa clar ni l'origen ni el significat d'esta expressió, suposo que es podria definir, d'una manera més senzilla, com que va ser un autèntic desastre.

Jo la volia i suposo que ella, de vegades, també em va voler. No és fàcil avui en dia tindre algú que et resolga els problemes feixucs de la vida quotidiana: la compra, el menjar, l'escuranda, la bugada, la neteja,... i els impostos, els pagaments. A tots estos serveis ella atenia ben plaent. I per les nits, ella alternava. I finalment va alternar del tot. I jo m'he quedat amb el lloro. Ha fugit, suposo que víctima de la nostàlgia i per a buscar-la -era tan mona.

He posat un cartell intentant recuperar-lo. Quan un accepta una responsabilitat ho ha de fer amb totes les seues conseqüències. El lloro em deia: "Benvingut!!" "Corre! Corre! Cooorre!!!"

(Per a il·lustrar-lo d'una altra manera este vídeo que divertix tant a mon fill: http://www.youtube.com/watch?v=ZLsJyfN0ICU)

sábado, 3 de octubre de 2009

OCTAVI SERRET, PREMI NACIONAL DE CULTURA




Tots els llibres que es veuen sobre la taula van ser signats i venuts

Octavi Serret és un dinamitzador cultural de primer orde. Penso que el secret rau en ser receptiu a les propostes i en ser capaç de tirar endavant els seus projectes i somnis. Tot això requerix la complicitat de moltes persones, pensem sinó en els tres llibres col·lectius que ha impulsat i compartit amb Aeditors, el seu poder de convocatòria. Convertir Vallderoures i Fontdespala en el centre cultural de les Terres de l'Ebre el primer diumenge d'agost és un èxit notable.
Una trobada estimulant en tots els sentits i afavoridora de nous projectes, de nous contactes.

Sé que això que he escrit serà lloc comú en els blocs que ens afegim a l'alegria que significa que Octavi Serret haja estat Premi Nacional de Cultura. L'esforç per tots els mitjans de fer visible la cultura de les terres que habitem.

He de dir-vos també que, com a llibreter, és fantàstic. Ho puc constatar perquè vaig dixar en dipòsit uns llibres a la Fira del Llibre Ebrenc de 2008 i va ser per a mi una gran satisfacció descobrir que aquells llibres eren ben visibles a la seua llibreria. Perquè esta és la faena del llibreter, fer visibles els llibres que arriben al seu establiment. Els llibres eren l'Ajuntament d'Alcanar, Contactes. Indígenes i fenicis a la Mediterrània occidental entre els segles VIII i VI ane. Després de veure que tracta els llibres com s'han de tractar vaig dixar, amb plena confiança, alguns dels llibres que transportava, perquè sé que farà tot el possible perquè puguen arribar als lectors.

També em va admirar de la visita a Vallderoures la seua energia, la seua personalitat dinàmica, alegre, tot i la pressió que organitzar esdeveniments culturals significa. I em va emocionar sobretot que en aquella llibreria es venien llibres sense parar. Increïble el moviment que hi havia en aquella llibreria. Eren forces locals o forànies? Què importa! Davant d'un bon llibre un no se sent estranger.

Com resulta que el dia del meu aniversari és el tres d'octubre, d'ara en endavant també commemoraré el lliurament d'este important premi a Octavi Serret. Felicitats! Bufaré pensant en tu i en Jesús i la seua eixida digna.