Inicio esta secció amb la finalitat d'agrupar aquells escrits que d'una manera o altra s'han dirigit a la premsa, fonamentalment comarcal.
JORNADA PEDAGÒGICA DE L’MRP TERRES DE L’EBRE DEDICADA A JESÚS MONCADA, EL SEU RECORD ELS SEUS LLIBRESPer Tomàs Camacho Molina
de la Junta de l’MRP Terres de l’Ebre
No és la primera vegada que l’obra de Jesús Moncada apareix a alguna activitat de l’MRP de les Terres de l’Ebre. El número 17-18 de la revista Recapte, compta amb el següent article de Xavier Garcia: “Quatre visions del món –i un esperit comú– a l’Ebre català” i al mateix exemplar trobem un resum bibliogràfic de Jordi Martí, “Narrativa a les comarques centrals dels PPCC”, que en destaca l’obra de Jesús Moncada. No és producte de la casualitat sinó de l’interès que té l’obra literària de Jesús Moncada i de l’estimació que ha de tindre a les nostres comarques una obra com la seua.
L’11 de març de 2006, a la Fundació Cinca-Piqué, seu del Campus de les Terres de l’Ebre de la URV, va tindre lloc la jornada pedagògica d’homenatge a Jesús Moncada organitzada pel Moviment de Mestres de les Terres de l’Ebre per a la Renovació Pedagògica. Aquesta Jornada ha comptat amb la col•laboració de nombroses organitzacions, entitats i organismes.
La presentació de la Jornada va anar a càrrec dels directors territorials de les Terres de l’Ebre de Cultura i Educació, Josep Sabaté i Xavier Vega, la representant del Campus Terres de l’Ebre de l’URV i el president de l’MRP Terres de l’Ebre, Àngel Ismael.
Aquesta presentació va incidir en alguns aspectes dignes de destacar: la confluència del món de l’educació, la cultura i l’universitari al voltant de la significativa obra de Jesús Moncada. Significativa per al territori, però també important per la seua projecció internacional, constatada en les nombroses traduccions de la seua obra.
La producció literària de Jesús Moncada forma part de la gran literatura i situa les terres ebrenques en el context de les obres literàries construïdes amb l’eix vertebrador de la vida articulada al voltant d’un riu. En aquest sentit es va esmentar dos autors que fan que l’Ebre siga un riu retratat amb gran dignitat: Artur Bladé i Sebastià Juan Arbó.
La literatura de Jesús Moncada no és una literatura fàcil, és una literatura a la que s’ha d’arribar amb una mica d’esforç per part del lector que sovint ha de consultar el diccionari i, de vegades, rellegir, però la recompensa és l’accés a un món que ens gratificarà amb les seues sensacions i visions.
L’humor i l’ironia són uns dels aspectes que més agraeix el lector que, sovint, arriba a la hilaritat amb el distanciament irònic respecte als personatges. No és un humor cruel, és delicat i humà, la majoria de les vegades.
Antoni Gavaldà Torrents, professor de la URV de Tarragona, a la seua ponència va situar l’obra de Moncada en els temps reculats de l’origen del Moviment Obrer als Països Catalans, les successives variacions, lluites i adaptacions, el període republicà, la guerra i la postguerra. Va il•lustrar la seua intervenció amb la lectura d’alguns fragments de l’obra de Moncada, bàsicament de dos llibres: Històries de la mà esquerra i Camí de sirga, que van provocar la hilaritat del públic. Es tractava de dos llibres esllomats com uns esclaus –com diria Gerard Vergés– de tan treballats com estaven.
Xavier Moret i Hèctor Moret van comentar aspectes de la vida i l’obra de Jesús Moncada. El primer, periodista i escriptor, va escriure un llibre sobre la vida i l’obra de Jesús Moncada que es pot llegir, sencer, a aquesta adreça electrònica: http://www.escriptors.com/autors/moncadaj/14Retrat7.pdf. El llibre va ser el resultat d’una sèrie d’entrevistes i d’investigació periodística que l’autor va fe per encàrrec de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana amb el patrocini de CEDRO i la Institució de les Lletres Catalanes. És un perfil biobibliogràfic excel•lent que ens pot donar una idea molt clara i ràpida dels eixos vertebradors de la vida i l’obra de Moncada. A destacar en el context de la nostra jornada el fet que Jesús fos mestre i que sempre va tindre una molt bona disposició a visitar escoles i a tindre contacte amb els lectors i lectores més jóvens. Dins de la campanya del Gust per la Lectura organitzada pel SEDEC, de l’any 2000, podem trobar en aquesta pàgina: http://xtec.net/sedec/GUST/gustdossiers.html un interessantíssim material dedicat a l’orientació del treball als centres d’educació de l’obra de Moncada.
Hèctor Moret va completar els aspectes biobibliogràfics i van incidir en l’especial relació d’afecte entre Mequinensa i Moncada. És una gran sort per a una població i per a un territori tindre un retratista –amb paraules– de la seua vida. És una sort per a la memòria i perquè les futures generacions tinguen un record de com era la vida, perquè el coneixement del nostre passat ens pot ajudar a no cometre errors pareguts en el futur. Un dels treballs més interssants de Jesús Moncada és la incorporació al cabal de la llengua comú d’un lèxic propi i genuí. I això es pot comprovar en l’èxit que han tingut algunes de les paraules utilitzades per Moncada. Poques persones sabríem què era la sirga si Jesús Moncada no l’hagués incorporat a la seua obra i tot el lèxicc que descriu l’activitat de la navegació fluvial, però més enllà del que és anecdòtic, de si tal persona és tal personatge (de vegades els personatges eren la combinació de diferents persones). No hi ha un propòsit historicista a l’obra de Moncada, tot i que hi ha Història i coneixement i domini dels fets que envolten la narració. El propòsit de Moncada és narratiu, és la reconstrucció global d’un món com ho va ser la novel•la, tan admirada per ell, de Il Gattopardo, de Lampedusa.
Vam poder comptar amb un interessant material audiovisual, que aplegava imatges aparegudes a diversos programes de TV3 i Canal 33, elaborat pel Servei de Documentació de TV de Catalunya, gràcies a les diligents gestions del membre del Consell Assessor, Joan Esteller. L’acte va acabar amb les paraules del nebot de Jesús Moncada, una molt bona connexió ja que la pretensió dels organitzadors de l’acte és que l’obra de Moncada tinga una més forta presència als centres educatius, tenint en compte que les lectures més adequades per l’edat de l’alumnat són els reculls de contes.
Entre les persones assistents es va repartir un opuscle editat, amb motiu del lliurament del Premi de les Lletres Aragoneses de 2004, pel Departamento de Educación, Cultura y Deporte del Govern d’Aragó.
Vam comptar amb la presència de la Llibreria el Temple i d’una paradeta de l’Associació Cultural del Matarranya, que va exposar les seues col•leccions, un exemple d’edició admirable que demostra que una vida cultural rica és, avui en dia, possible inclús lluny de la metròpoli. Agraïm aquesta presència ja que sabem de l’esforç que significa participar en una activitat com la que havíem programat.
Hèctor Moret va comentar l’existència de la idea de fer una casa Museu dedicada a Jesús Moncada a la seua Mequinensa natal. Idea, que no projecte. Aquest article es donaria per molt satisfet si contribueix a impulsar que la idea esdevinga projecte. Els materials són clars: les diferents edicions, les fotografies i pintures de Jesús Moncada, etc... Va assenyalar que la darrera novel•la en la que estava treballant la família deixarà accedir a les persones estudioses de l’obra de Jesús Moncada. Afortunadament són moltes les persones, entitats i institucions capacitades per a tirar endavant un projecte d’aquestes característiques. Només falta la voluntat i els diners. Mantindre viva una obra com la de Jesús Moncada serà saludable per a les comarques que l’han gestada. Tot i que el riu de les seues paraules és tan viu que sabrà resistir els temps de sequera.
